Em van dir que escrigués les memòries i ara ho començo a fer , per capìtols i desordenades. Quan s’hagi acabat ja li donarè forma.

Per qualsevol que es pregunti que passa a Puigdàlber, el perquè de tot plegat, el motiu de tot aquest bloc i les càrregues contra actuacions i persones que les han provocat, li dec una explicació per tal que es situï davant dels fets.

Tothom que em coneix sap com sóc, el que busco i perquè en el seu dia em vaig decidir a començar a “cantar” com a l’Edat Mitjana els trobadors, però sense música, la realitat social d’un poble, les actuacions dels seus cabdills i la situació dels seus subordinats.

Pels que no ho saben, els hi explico breument i només des del moment en que un grup de persones de Puigdàlber es decideixen, a l’abril de l’any 2002 a dir que “ja n’hi ha prou” de prepotència i manca d’informació per part de l’equip de govern unicolor de CiU, encapçalat per l’afable i inoblidable  Carrera,  acompanyat de la persona que feia el manteniment de l’Ajuntament i també l’actual cap de l’oposició, David Masdeu.

Es va presentar un escrit a l’Ajuntament  recolzat per  més de 40 signatures (el cens de Puigdàlber era a les hores, d’unes 370 persones) per tal que l’Ajuntament convoqués una reunió informativa. L’Ajuntament ho va fer, la va convocar, però de tal forma que va provocar una divisió total al poble, posant als seus “adherits” en contra de les persones que van signar l’escrit i per això el senyor Carrera, prou es van afanyar al començar la trobada, a  LLEGIR PÚBLICAMENT, un per un, tots els que havien signat per tal de poder llençar contra ells als seus “súbdits fidels” com aquell que llença un gos contra la caça.

Conseqüència d’aquesta manegada per part de Carrera, aquest grup de gent i el seu àmbit relacional es va plantejar que per fer quelcom pel poble i evitar el despotisme existent (recordem que s’havia fet una nau industrial en terreny requalificat al punt més elevat del municipi, que s’havia fet la Sala Polivalent coincidint, tan en època com en constructor, amb el restaurant de Can Ferran propietat de Carrera i s’havia intentat també vendre la fàbrica de Carrera a l’Ajuntament, estil Millet), s’havia de fer una opció política ferma i presentar-se a les eleccions el següent any 2003. I així es fa ver, tot i que moltes de les sensibilitats del grup eren una mica conservadores i catalanistes, també hi havia gent que es sentia, més aviat de tendència  socialista.

Atès que l’únic grup que governava a  l’Ajuntament era el de CiU, per ser el Manel Carrera el seu representant, el nou grup que es volia presentar, no podia ser també del mateix color i per això es va contactar amb el PSC per tal de presentar una alternativa al govern;  i així es va fer, es va començar a formar una llista per les eleccions municipals del 2003 per fer front a la de Carrera.

La sorpresa va venir quan el Carrera es va esbatussar amb altres dirigents de CiU a la comarca (ja no era la primera vegada atès el caràcter que tots coneixem de Carrera) i jo no sé ben bé que va passar, si el van fer fora o va marxar, però el cas és que per les eleccions del 2003 el Manel Carrera i equip es van donar de baixa “en bloc” de Convergència i es van presentar com a grup independent (Independents Units per Puigdàlber). Aquesta maniobra va donar lloc a que una part de les ments inquietes que van recolzar l’escrit d’abril de 2002 i que no se sentien del tot còmodes dintre del grup socialista, es poguessin presentar per CiU a les eleccions municipals del 2003.

Així les coses, a l’any 2003, es van presentar tres grups a les eleccions municipals de Puigdàlber, el grup de IUP de Carrera, el grup de CiU, encapçalat per Lluís Moncada i el de PM-PSC, encapçalat per Ramon Raventós. Atesa la completa alienació del poble de Puigdàlber, acostumat al servilisme dels darrers anys, encara va guanyar per majoria absoluta el grup de Carrera. Però es va trobar amb OPOSICIO per primera vegada en dotze anys (menys un període de dos anys el 1995 que val mes oblidar per la pena que va causar) i les coses ja no van ser mai mes iguals. Tot i així, el Carrera encara va aconseguir fer en aquella legislatura varies trastades mes:

1.- Va enderrocar a mitges el dipòsit de l’aigua perquè li feia nosa al seu restaurant.

2.- Va perdre definitivament el contenciós de la indemnització, que va suposar per Puigdàlber un deute de més de mig milió d’euros. 

3.- Va aconseguir tirar el Centre a terra, en contra de molta gent del poble i de molts  dels seus propis votants (tot i que, enganyant al personal va aconseguir més de 35 signatures que el recolzaven i que desitjo que algun dia formin part d’una placa a l’entrada del nou edifici que digui: “Gràcies a aquesta gent ja no tenim El Centre i el que resta es això”, contenint els noms gloriosos que consten en un acta de l’Ajuntament). 

4.- Va perdre el contenciós contra el Pla en que reclamava els impostos des de  1975.

5.-  Va aprovar factures per reformes i acabats de la Sala Polivalent per més de 100.000 euros afegits al total incrementat  sobre l’obra inicial, total,  per fer una Sala Polivalent de  “joguina”…  i sense tenir en compte la reforma del voladís que va costar 100.000 euros més sense pressupost…….. etc… i no parlem de la Llar d’Infants, que seria molt llarg…. I no parlem tampoc del tema de les teules i de les bigues del centre perquè “són una menudència” ni tampoc de l’execució de les obres de la urbanització de l’Av. 11 de setembre… ni del deute de l’urbanització del camp de la Figuera…

Aquesta mateixa fórmula de grups  a les municipals, es va continuar al 2007, però el cap de llista del PM-PSC va ser ara el Harry Ebinger i el de CiU, Maria Elias. Atesa la col·laboració entre els grups de CiU i PM provinent dels orígens  comuns de l’esperit del 2002, van formar govern deixant al grup de IUP a l’oposició.

Com a bon mal perdedor, el Carrera va ser implacable a l’oposició, un model del que no s’ha de fer. No va donar cap tipus d’informació de com ho havia deixat tot, el nou equip va haver d’encarregar un estudi per veure la situació real de l’Ajuntament (deplorable) i el Carrera va negar fins i tot les negociacions amb el propietari a qui corresponia una indemnització per l’expropiació. I el que es més greu, Carrera i Masdeu van fer més que l’impossible per tal d’impedir l’acció de govern a Puigdàlber, no sé si amb l’ànim de fer únicament la punyeta o per tal que no fos capaç el nou govern de descobrir l’estat en que van deixar l’Ajuntament de Puigdàlber. La resta, més o menys, ja la sabeu si heu anat seguint els articles del Bloc.

El proper capítol:   MEMÒRIES SEGONA PART: EL DESENCÍS SOCIALISTA  (octubre 2009).

El següent:  EL FUTUR, UNA INCOGNITA (novembre 2009).