Aquesta carta esta escrita des de març de 2008 en plena eufòria escriptora per part de IUP de Puigdàlber i coincidint amb la seva denuncia al Síndic de Greuges. L’havía escrit i guardat en un calaix, però ara les aniré treien a la llum.

 

 

“Qui no te feina, el gat pentina.

 

Hi ha jubilats que es dediquen a fer coses profitoses quan arriba aquesta edat per molts esperada, però al petit poble de  Puigdàlber tenim un prejubilat de luxe que pateix d’una greu malaltia anomenada “enyorança de poder” i que es dedica a una feina molt dura, que no és altra que la de “fer la punyeta” per tal d’evitar que li treguin “els drapets al sol”.

Estic parlant de l’amic Ma.Ca.La., que ha estat l’alcalde de Puigdàlber des del 1991 fins al maig de 2007 en que per fi va ser desposseït del seu càrrec i que ara descansa des de la seva posició privilegiada a l’oposició.

En les moltes estones que li queden per pensar, està aprenent com portar un Ajuntament. Mai en tots els seus mandats havia parat atenció de com fer les coses ben fetes, no li ha importat mai contractar sense diners ni finançament consolidat, no li ha importat mai fer les coses pel dret i sense pensar en les conseqüències que això pot comportar per un poble que ell mai ha estimat i en el que ni tan sols viu.

Ara en canvi, per tal d’evitar que es descobreixin les seves “maleses”, es dedica a intoxicar  i posar pals a les rodes del nou govern, sense importar-li gens ni mica el funcionament del poble ni la situació en que l’ha deixat.

Li aconsello, senyor Carrera,  que faci una Fundació pel manteniment de les “seves obres” abans que vagin caient a trossos i de tant en tant potser seria millor que participés en alguna reparació voluntària per tal d’evitar més despeses que les que ha ocasionat en la seva boja cursa constructora, o una altra idea, potser seria millor que fes donació d’una casa pairal no utilitzada i tancada per acollir-hi als  joves sense lloc on trobar-se. Tot són idees.”

 

Pere Tutusaus Lluch

Puigdàlber