·         Aquest bloc vol ser una eina de comunicació i opinions personals publiques sobre diversos temes que importen sobre tot a la gent del poble de Puigdàlber, el seu passat, la seva actualitat i també les activitats.

·         Tot va molt lligat a les actuacions portades a terme per un senyor que ha actuat com a alcalde de Puigdàlber des de 1991 fins a maig de 2007 i des de l’any 2003, integrat al grup Independents Units per Puigdàlber, que ha vingut utilitzant el seu bloc de forma anònima per publicar tota mena d’informacions tergiversades i moltes vegades falses.

·         En un principi, volia utilitzar aquest bloc per contestar les crítiques a les seves publicacions, però l’he convertit en un espai de denuncia i publicitat del que considero nefast pel petit poble de Puigdàlber, entranyable per molts i centre de producció egoista per altres.

·         És un bloc personal però obert a tothom per tal de publicar-hi els seus escrits, que seran publicats sempre si es coneix la seva procedència i la seva autoria. La meva adreça de correu per tal de rebre els escrits és: ptutusaus@hotmail.com.

·         DES QUE UN ESCRIT HA ESTAT PUBLICAT AL BLOC, ES PUBLIC I PER TANT ESTA PERMESA LA SEVA DIVULGACIO.

 

Aquesta carta esta escrita des de març de 2008 en plena eufòria escriptora per part de IUP de Puigdàlber i coincidint amb la seva denuncia al Síndic de Greuges. L’havía escrit i guardat en un calaix, però ara les aniré treien a la llum.

 

 

“Qui no te feina, el gat pentina.

 

Hi ha jubilats que es dediquen a fer coses profitoses quan arriba aquesta edat per molts esperada, però al petit poble de  Puigdàlber tenim un prejubilat de luxe que pateix d’una greu malaltia anomenada “enyorança de poder” i que es dedica a una feina molt dura, que no és altra que la de “fer la punyeta” per tal d’evitar que li treguin “els drapets al sol”.

Estic parlant de l’amic Ma.Ca.La., que ha estat l’alcalde de Puigdàlber des del 1991 fins al maig de 2007 en que per fi va ser desposseït del seu càrrec i que ara descansa des de la seva posició privilegiada a l’oposició.

En les moltes estones que li queden per pensar, està aprenent com portar un Ajuntament. Mai en tots els seus mandats havia parat atenció de com fer les coses ben fetes, no li ha importat mai contractar sense diners ni finançament consolidat, no li ha importat mai fer les coses pel dret i sense pensar en les conseqüències que això pot comportar per un poble que ell mai ha estimat i en el que ni tan sols viu.

Ara en canvi, per tal d’evitar que es descobreixin les seves “maleses”, es dedica a intoxicar  i posar pals a les rodes del nou govern, sense importar-li gens ni mica el funcionament del poble ni la situació en que l’ha deixat.

Li aconsello, senyor Carrera,  que faci una Fundació pel manteniment de les “seves obres” abans que vagin caient a trossos i de tant en tant potser seria millor que participés en alguna reparació voluntària per tal d’evitar més despeses que les que ha ocasionat en la seva boja cursa constructora, o una altra idea, potser seria millor que fes donació d’una casa pairal no utilitzada i tancada per acollir-hi als  joves sense lloc on trobar-se. Tot són idees.”

 

Pere Tutusaus Lluch

Puigdàlber

Per una banda, els membres més significats del grup (amb excepció de Carrera), s’han fet del partit d’Unió Democràtica de Catalunya del senyor Duran Lleida i potser va ser per això que va visitar la fàbrica Especialitats M. Masdeu, com si fos un gran esdeveniment: això si, sense comunicar-ho ni a l’alcaldessa ni a ningú, no fos pas que els hi aixafés la guitarra.

 

Des d’aquest punt de vista, com a membres d’Unió, sembla que volen obrir una espècie de diàleg amb Convergència, però  ningú s’atreveix a fer el primer pas. ¿Pot ser tenen por de Carrera?  ¿O és que li deuen masses favors i els hi està fent xantatge?

 

Per altra banda, presenten tot tipus d’escrits juntament amb el líder indiscutible de IUP  (tot i que el president sembla que encara és el senyor Antoni Montserrat), signant “sempre” tots tres junts, no fos que es busqui algun tipus de responsabilitats i l’autor es trobés tot sol.

 

Fins on ha arribat aquesta forma de súper protecció de Carrera, que en el darrer plenari de maig de 2008, en que es va anar directament contra Pere Tutusaus, mai va parlar en nom propi, sinó sempre escudat en el grup que el protegeix.

 

Properament tindrà noticies d’una demanda i haurà de decidir si es fa responsable del que diu o vol implicar als altres del seu grup.

 

Però ens tornem a preguntar ¿Quin Grup?.   POT-SER QUE US HO FEU MIRAR, Masdeu i Cía.

 

Pere Tutusaus Lluch.

US RECOMANO QUE QUAN TINGUEU UNA MICA DE TEMPS I PACIÈNCIA OBRIU EL SEGÜENT ARXIU.  COSTA UNA MICA PERQUÈ ÉS BASTANT GRAN.

SI TENIU UN ORDINADOR POTENT,  VAL LA PENA IMPRIMIR-HO I LLEGIR-HO AMB CALMA.

 

Agrairé comentaris.

l’arxiu és el següent:            

Clikeu sobre l’arxiu  anonims-per-bloc1  i espereu un temp per tal que s’obri (1 o 2 minuts)                                                                

RESULTAT FINAL : MISOGIN

A continuació es reprodueix una carta de Lola Fernández, escrita despres del ple de data 15 de maig de 2008 i a la vista de les actituds del cap de l’oposició a l’Ajuntament de Puigdàlber, en Manuel Carrera. Com podran comprovar, la carta acaba amb la proposta d’un joc: ¿Quin és el resultat?. Possiblement hi ha moltes noies (ara ja dones) que us podran donar la resposta.

Publicada al setmanari El 3deVuit  (Alt Penedès) de 6 de juny de 2008.

“Carta oberta a un  Regidor

Sr. Carrera,

Des de la seva primera intervenció com a regidor de l’oposició, en la presa de possessió de la Sra. Maria Elías com alcaldessa de Puigdàlber que no ha parat de menysprear-la en tots els actes públics i els plenaris als que he pogut assistir. Està clar que aquests insults mai han estat formulats de manera oberta, donat que es mostra prou hàbil com per saber que això podria portar-li problemes però, constantment, a base d’eufemismes i d’indirectes està posant en qüestió, i davant del públic, la capacitat de la Sra. Alcaldessa per a governar sense tenir al seu darrere el suport d’un home.

Han estat moltes les vegades que, com a espectadora en les sessions plenàries, m’he hagut de mossegar la llengua davant la manera insolent com es dirigeix a la nostra Alcaldessa. En el darrer ple, el del dia 15 de maig, aquesta actitud seva va superar amb escreix qualsevol espectacle de “reality show”.

No en va tenir prou en fer escarni que, a més a més, es va fer acompanyar del seu públic, amb l’afany de poder mostrar-los aquest desig seu d’ostentació –actitud aquesta tan habitual en vostè-  aparentant un “fictici” domini “dialèctic” vers una dona. Com veu, remarco les paraules dialèctic i fictici perquè són els únics aspectes (quan van junts) en que la pot guanyar i no crec que sigui cap mèrit el fet de martiritzar a la gent amb discursos interminables i demagògics.

Sap que li passa? Que no suporta el fet de la pèrdua democràtica del poder que havia ostentat i molt menys encara, que aquest hagi passat a mans d’una dona, una dona com aquelles que, segons diuen, l’havien de patir quan vostè feia d’encarregat d’un taller de confecció i havien de callar, o plorar, per por a patir represàlies.

Tampoc suporta que el pugui fer callar una dona o li rebati els temes en el que tant insisteix, Clar, a una dona no li pot dir, com ja ha fet en alguna ocasió a un regidor, “ pèguim! què em vol pegar?”. Dir aquestes coses a un home vol demostrar, a alguns, un grau de masculinitat, fer-ho a una dona es pot confondre amb un acte pervers.

El diccionari defineix aquestes actituds com: “home que sent aversió vers les dones o no confia en elles”.

Sr. Carrera vol jugar al joc del penjat?  Té set  lletres i comença per “M” ::

 m _  s _ _ _ n.

Lola Fernández

Puigdàlber”

RESULTAT DEL JOC DEL PENJAT: A    9-06-2008  m _ s _ _ i _

RESULTAT DEL JOC DEL PENJAT: A  10-06-2008  m _ _ o _ _ n

RESULTAT DEL JOC DEL PENJAT: A  12-06-2008  m _ s _ g _ _

RESULTAT DEL JOC DEL PENJAT: A  13-06-2008  m i _ _ _ _ n

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Em reventa una mica que els amics de Sant Jaume de Frontanyá vagin per tot arreu dient que són el poble més petit de Catalunya, quan tenen un terme de més de 21 Kms. quadrat i per això els hi he enviat un e-mail, és el següent:

 

 

“Benvolguts:

 

Jo sóc habitant del municipi mes petit de Catalunya i no estic empadronat pas a Sant Jaume de Frontanyà (que ja m’agradaria).

 

El meu municipi és PUIGDÀLBER, a la comarca de l’Alt Penedès i us ben asseguro que aquest si que és el MUNICIPI MES PETIT DE CATALUNYA.

 

El meu municipi tan sols té 0,52 Km quadrats (52 hectàrees) i per tant, sense massa atractiu turístic ni possibilitat d’indústria atesa la seva extensió. Pel que fa a habitants, si que és més gran, en té uns 500.

 

Podem compartir doncs una qualitat, però no pas un avantatge, el vostre poble (Sant Jaume de Frontanyá) és el Poble més petit de Catalunya (entenen poble pel que fa al nombre d’habitants d’un mateix municipi) i el meu poble (Puigdàlber) és el Municipi més petit de Catalunya.

 

Gràcies.

Explicació dels motius pels que es va perdre el contenciós contra el Pla del Penedès pel qual es demanaven els impostos cobrats pel Pla des de l’any 1975. Implicacions directes del senyor Carrera en el tema (explicació del que ell mateix va manifestar en la darrera publicació de IUP a La Fura). Tot tret d’informacions d’accés públic, sense necessitat d’aconseguir “informació privilegiada”.

 

Intentaré explicar el fet d’una forma molt senzilla i si algú necessita explicacions, tots sabeu la meva adreça de correu (ptutusaus@hotmail.com).

 

1.-  L’Ajuntament de Puigdàlber (en temps de l’alcalde Carrera, al voltant de l’any 1993) demana un impostos cobrats pel municipi de El Pla del Penedès, des de l’any 1975, fruit d’un conveni signat en aquella data (pel qual els impostos de Mas Morer i Empalme s’havien de cobrar a Puigdàlber). Ho valora en molts diners, posem, més de 200 mil €.

2.-  L’Ajuntament del Pla del Penedès, no vol pagar perquè considera que no deu res.

3.- L’Ajuntament de Puigdàlber posa una demanda contra el Pla del Penedès, reclamant els impostos i costa a l’Ajuntament més de 12 mil € de despeses.

4.- Al final, després de molts anys i molts incidents que ja s’aniran explicant en el temps, a l’any 2005 surt publicada una sentència en la que el Tribunal Contenciós Administratiu DESESTIMA la demanda de Puigdàlber per uns motius que resumidament s’exposen:

            a).- Hi ha impostos que no es poden legalment reclamar perquè no eren municipals fins a l’any 1989 (IBI, IAE).

            b).- El senyor Carrera va RENUNCIAR el conveni amb el Pla a l’any 1991, i per tant, des d’aquell moment TAMPOC es podien reclamar els impostos que deia que li devien.

            c).- I finalment, hi havia molts impostos, com la recollida de brossa, l’aigua, clavegueres, entrada de vehicles, cementiri…etc…, que ja es cobraven a Puigdàlber.

            d).- Pel que fa a l’impost de Plusvàlua (increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana), el Tribunal també considera que es cobren a Puigdàlber perquè a l’expedient administratiu del Contenciós hi figura un ESCRIT PARTICULAR del senyor Carrera, en el que reclama voler pagar l’impost de plusvàlua de la venda d’una propietat seva situada a Mas Morer, a l’Ajuntament de Puigdàlber (PERO NO EL PAGA).

 

Aquest és el resum del contenciós. Ara cal analitzar el resultat final:

 

• Podem dir que els motius principals que han ajudat a perdre la demanda han estat, per una banda, la DENUNCIA del conveni fet pel senyor Carrera a l’any 1991 (gestió nefasta, perquè no es pot reclamar una cosa a la qual s’ha renunciat).
• Per l’altra, la presumpció que molts dels impostos ja es pagaven a Puigdàlber, entre els quals l’impost de Plusvàlua, per culpa de l’escrit de Manel Carrera d’un impost particular seu.

 

El resultat de tot això és el següent:

 

***     L’Ajuntament de Puigdàlber ha estat en contenciosos amb el del Pla del Penedès durant 10 anys, amb el malestar i enfrontament que ha comportat per les dues comunitats.

***     L’Ajuntament de Puigdàlber ha perdut un munt d’anys d’impostos i d’aportacions de l’Estat i Generalitat per no haver arreglat les coses ja a l’any 1992 com tocava i  quan tothom (menys Carrera) hi estava disposat.

***      L’Ajuntament de Puigdàlber s’hagués pogut agregar els barris de Mas Morer i Empalme ja des de l’any 1992 si no hagués estat per la tossuderia de Carrera i la seva desproporcionada exigència.

***      L’Ajuntament de Puigdàlber ha hagut de fer-se càrrec de moltes despeses juidicials i de perits que han intervinguts en els contenciosos.

 

***    L’únic que ha sortit beneficiat de tot plegat ha estat el senyor Manel Carrera, que, aprofitant-se de la seva condició d’alcalde i sense pensar en la utilització en contra seva per part de El Pla, s’ha estalviat de pagar l’impost que li pertocava,  més els interessos, que havia de pagar a l’any 2001 i que no ha pagat enlloc, ni a l’Ajuntament de El Pla del Penedès ni a l’Ajuntament de Puigdàlber, perquè, segons ells mateix diu a La Fura, “han prescrit”. Mes ben dit, a tots els ha interessat que prescriguin, a Carrera per no pagar i a l’Ajuntament del Pla per demostrar el que volia.

 

Espero que l’Ajuntament actual prengui les accions legals que corresponguin a la vista d’aquestes manifestacions i que es faci publica la acció duta a terme pel que fins al maig de 2007 va ser l’alcalde de Puigdàlber i que com a tal, al igual que tots els regidors,  “havia de donar exemple” d’honradesa i lleialtat al poble que en el seu moment va confiar en ell.

 

Carrera, no has estat un bon exemple !!

 

Pere Tutusaus Lluch

Puigdàlber

1.- Anàlisis de la Sentencia del Suprem i del Tribunal superior de Justícia de Catalunya sobre la indemnització de l’antic propietari dels terrenys on hi ha la Sala Polivalent. Tot tret també d’informacions d’accés públic, sense necessitat d’aconseguir “informació privilegiada”.

2.- Monogràfic SALA POLIVALENT, que es publicará per capítols: a) Contractació, b) Forma d’execució, materials utilitzats i control sobre l’obra, c) Coincidència d’empresa constructora amb obra privada de Can Ferran, d)  Resultat final i estat actual, e) Cost final de l’obra i rendiment que es pot treure, f) ¿A qui ha beneficiat tot plegat?, ¿Qui n’ha pogut treure’n profit?

3.- CENTRE RECREATIU: Història d’un enderrocament interessat i sense motiu. Llista de persones que han donat suport a aquest acte tan nefast per Puigdàlber i records d’un passat que s’ha esborrat. In Gloriam !!

Aquesta carta es volia publicar ja fa més d’una mesada però no va ser possible i el veí/veïna ha insistit en la seva publicació.  No vol fer constar el seu nom, però garanteixo personalment que l’ha escrit un veí/veïna  de Puigdàlber i que no sóc pas jo.   ÉS LA SEGÜENT:

 

 

“”Senyor Carrera, quina barra !

 

He llegit les publicacions als diaris comarcals de la setmana del 25 de febrer i m’he indignat , veient el “desparpajo” que mostra el senyor Carrera, denunciant coses, desprès de com ha deixat el poble.

 

Sembla que no se’n recordi de les seves actuacions de quan era alcalde, en que feia justament el que ara denuncia, però amb la diferència que ara “no es veritat”. Està clar que el que vostè busca és l’enfrontament i el protagonisme, aquesta és la seva línia d’actuació constant i només en aquest àmbit se sap desenvolupar; però com tot a la vida, el temps posa les coses al seu lloc i en el seu moment, esperem que tot surti a la llum.

 

La Maria (ara alcaldessa de Puigdàlber) i el seu equip de govern es troben desbordats per les nefastes gestions del senyor Carrera, però tiren endavant amb el suport de tots.

 

Vostè senyor Carrera, confon la prudència i la honestedat de la Maria, amb la feblesa. ¿Vostè sap el que és honestedat i prudència o com es practica?. Com pot veure senyor Carrera, “se li veu el plumero”, més del mateix, només busca l’enfrontament i el protagonisme. ¡ Això no cola!.

 

Per sort, tots ens coneixem, la gent coneix a la Maria i a vostè, i no tan sols a nivell de poble sinó a nivell comarcal, la gran majoria de veïns de Puigdàlber estem expectatius dels resultats de totes les seves actuacions durant aquests anys. De debò que és necessita molta cara dura per enderrocar “El Centre”, el lloc més entranyable que teníem al poble.

 

Carrera, mostri’s més conciliador i faci una oposició correcta, sense manipulacions ni enganys. Li aconsello que com a alternativa i teràpia a les seves “pataletes” es pot dedicar a jugar a la “petanca” per exemple.

Quan anava a la escola i algú provocava cercant la baralla, la mestra ens deia que “no hay mejor desprecio que no hacer aprecio”, ¿ho capta senyor Carrera?

Un veí de Puigdàlber.”"

 

 

 

 

 

 

En les darreres setmanes he anat enviant una sèrie de correus al grup de IUP, a la seva adreça de hotmail  però, tret d’una vegada que em van contestar dient que no sabien si era jo el que escrivia, no m’han torna a contestar.

 

Ara us vull fer partícips de les meves inquietuts i us adjunto el contingut del darrer e-mail enviat.

 

“Bona tarda Àngel. 16 de maig de 2008.

 

Dic Àngel per no dir membres de IUP, però és que continuo creient que l’únic que pot tenir coneixement, tant tècnic com personal, dintre del grup ets tu.

 

M’han explicat que el Ple d’ahir va ser com un circ i que el senyor Carrera em va fer “protagonista” de la festa.

 

És una llàstima que gent com tu o també d’altres que caldria catalogar, us hagueu deixat enredar per aquest “senyor”. Ja veieu que us he donat tota classe d’oportunitats per parlar del que vulgueu, només per tenir una informació des d’un altra punt de vista, però poc a poc totes les portes es van tancant i preferiu continuar creient  en el vostre ídol que només ha viscut per aprofitar-se de tothom.

 

Bé, us volia dir que ara jo també he fet un bloc (és tan fàcil!!) i en aquest hi aniré publicant el que em passi pel cap, entre d’altres coses, denunciaré les actuacions del vostre ídol, des de les seves aventures a la fàbrica fins a la actualitat. L’adreça la trobareu a google, només cal posar el meu nom i cognoms: com que vosaltres també sou de wordpress, hi podreu entrar els comentaris que valgueu, “i no els trauré” i podrem fer com una espècie de diàleg.

 

Hi ha persones que tota la vida han viscut de l’amenaça, el xantatge i la promesa de  falsos favors, aprofitant-se de la manca de cultura de molta “bona gent” i de la por que generen les amenaces sense sentit. A aquests tipus de persones se’ls hi ensorra el món en el moment en que es troben davant de persones honrades que no tenen res a amagar i que tot ho han fet d’acord amb la seva consciència.

 

Però és difícil catalogar aquests personatges, per un cantó semblen i aparenten ser unes molt bones persones, amb cara fins i tot de santons, però a la mínima, quan  la cosa es torça, fins i tot el semblant canvia i tot el que era bondat es torna malícia….etc…

 

Podria continuar i ho faré, però abans em voldria assegurar que ets tu, Àngel qui rep els correus. Per tant, si no contestes aquest correu, deixaré d’enviar-ne cap mes i em limitaré a posar totes les meves inquietuds al bloc que us he anunciat. No vull perdre més el temps per intentar arreglar quelcom impossible i tinc molta feina. Bona sort.

Fins ara i gràcies per tot, com a mínim has contestat una vegada.

 

Salut.

 

Pere Tutusaus Lluch.”